Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Inici > Aliments envasats i begudes
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Aliments envasats i begudes

Imatge de navegaci Legislació | Preguntes

 

Informació general (actualitzada a 19.09.2016)

1. L'etiqueta
1.1 Conceptes
2. Els productes envasats
2.1 Oli
3. Etiquetatges
3.1 Productes ecològics
3.2 Etiquetatge nutricional
3.3 Plats preparats
3.4 Productes congelats
3.5 Begudes alcohòliques
3.6 Aliments infantils
3.7 Aliments funcionals
3.8 Productes dietètics
3.9 Productes làctics
3.10 Productes per a celíacs
3.11 Aigües envasades
3.11.1 Aigües preparades envasades
3.11.2 Aigües minerals naturals i aigües de font envasades
3.12 Begudes refrescants
4. Consells pràctics a l'hora de comprar productes alimentaris
5. Recomanacions per a la conservació i manipulació dels aliments
6. Distintius d'origen i qualitat alimentària


 

És fonamental que estiguem ben informats sobre les condicions higièniques, el valor nutritiu, l'origen, la transformació, la composició, la manipulació i la conservació dels productes alimentaris, a més de conèixer els ingredients que formen una dieta equilibrada. L'etiqueta d'un aliment és normalment la primera font d'informació que ens arriba i hauria de proporcionar-nos unes dades mínimes que facilitessin la tria d'un producte o d'un altre.

El 13.12.2013 va entrar en vigor a tots els efectes el Reglament de la Unió Europea, 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell de 25.10.2011, que estableix els principis generals, els requisits i les responsabilitats que regeixen la informació alimentària i l’etiquetatge dels aliments, garantint un alt nivell de protecció dels consumidors. Aquest Reglament és aplicable a partir del 13/12/2014, amb algunes excepcions.

1. L’etiqueta
Sabem llegir una etiqueta? Entenem què vol dir cada concepte (data de caducitat, lot)?
Entenem per etiqueta els cartells, marques comercials o de fàbrica, símbols, dibuixos, escrits o estampats en un embalatge o envàs o que acompanyi al mateix..
Hi ha un aspecte bàsic que s’ha de complir: l'etiquetatge no ens ha d'induir a error.
En particular ,sobre:

  • Característiques de l’aliment: naturalesa, identitat, qualitats, composició, quantitat, duració, país d’origen o lloc de procedència i forma de fabricació o obtenció. 
  • Atribuir a l’aliment efectes o propietats que no posseeix. 
  • Insinuar que l’aliment posseeix característiques especials, quan en realitat tots els aliments similars posseeixen les mateixes característiques. 
  • Suggerir la presència d’un determinat aliment o ingredient, quan aquest no hi és.

Anar a inici de pgina

 

1.1 Conceptes

  • Etiqueta: cartells marques comercials o de fàbrica, signes, dibuixos, escrits, impresos, gravats o estampats en un embalatge o envàs alimentari o que acompanyi a aquest.
  • Denominació jurídica: denominació prescrita a les disposicions normatives.
  • Denominació habitual: nom que s’accepta com a denominació de l’aliment, de manera que els consumidors no necessiten cap altre aclariment.
  • Denominació descriptiva: denominació que proporcioni una descripció de l’aliment i, en cas que sigui necessari, del seu us.
  • Categoria comercial: grup en què es classifica l’aliment segons la seva qualitat (ex., coliflor extra).
  • Ingredient: Qualsevol  substància, inclosos els aromes,additius alimentaris i enzims alimentaris, utilitzada en la fabricació o elaboració d’un producte alimentari i que encara es troba present en el producte acabat o eventualment en la forma modificada. La llista d’ingredients anirà precedida de la paraula INGREDIENTS i inclourà tots els ingredients de l’aliment en ordre decreixent de pes.
    S’indicarà la quantitat d’un ingredient o d’una categoria d’ingredient utilitzada en la fabricació o preparació d’un producte alimentari sempre que:

a) L’ingredient o la categoria d'ingredient de què es tracti figuri en la denominació de venda o quan el consumidor l’associï a la seva denominació.
b) A l’etiqueta es destaqui l’ingredient o la categoria d’ingredient, mitjançant paraules, imatges o representacions gràfiques.
c) Quan l’ingredient o categoria d’ingredient sigui essencial per definir un producte alimentari o per diferenciar-lo d’altres productes amb els quals es pot confondre a causa de la seva denominació o del seu aspecte.

Les substàncies o productes que causen al·lèrgies o intoleràncies i es troben relacionats a l’Annex II del Reglament 1169/2011:
1. Cereals que continguin gluten (és a dir, blat, sègol, ordi, civada, espelta, kamut o les seves varietats híbrides) i productes derivats, excepte:
a. xarops de glucosa a base de blat, inclosa la dextrosa
b. maltodextrines a base de blat  
c. xarops de glucosa a base d'ordi;
d. cereals utilitzats per fer destil.lats alcohòlics, inclòs l’alcohol etílic d'origen agrícola.
2. Crustacis i productes a base de crustacis.

3. Ous i productes a base d'ou.

4. Peix i productes a base de peix, excepte:
a. gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines o preparats de carotenoides;
b. gelatina de peix o ictiocola utilitzada com a clarificant en la cervesa i el vi.
5. Cacauets i productes a base de cacauets.

6. Soja i productes a base de soja, excepte:
a. oli i greix de llavor de soja totalment refinats (1);
b. tocoferols naturals barrejats (E306), d-alfa tocoferol natural, acetat de d-alfa tocoferol natural i succinat de d-alfa tocoferol natural derivats de la soja;
c. fitosterols i èsters de fitosterol derivats d'olis vegetals de soja;
d. èsters de fitostanol derivats de fitosterols d'oli de llavor de soja.
7. Llet i els seus derivats (inclosa la lactosa), excepte:
a. lactosèrum utilitzat per fer destil · lats alcohòlics, inclòs l’alcohol etílic d'origen agrícola;
b. lactitol.
8. Fruits de closca, és a dir, ametlles (Amygdalus communis L.), avellanes (Corylus avellana), nous (Juglans regia), anacards (Anacardium occidentale), pacanes [Carya illinoensis (Wangenh.) K. Koch], nous de Brasil (Bertholletia excelsa), alfóncigos (Pistacia vera), nous macadamia o nous d’Austàlia (Macadamia ternifolia) i productes derivats, excepte els fruits de càscara utilitzats per a fer destilats alcohòlics, inclòs l’alcohol etílic d’origen agrícola.

9. Api i productes derivats.

10. Mostassa i productes derivats.

11. Grans de sèsam i productes a base de grans de sèsam.

12. Diòxid de sofre i sulfits en concentracions superiors a 10 mg / kg o 10 mg / litre en termes de SO2 total.

13. Tramussos i productes a base de tramussos.

14. Mol·luscs i productes a base de mol·luscs.
Totes aquestes substàncies o producte es destacaran mitjançant una composició tipogràfica que la diferenciï clarament de la resta de la llista d’ingredients, per exemple mitjançant el tipus de lletra, l’estil o el color de fons. Si no hi ha llista d’ingredients, s’inclourà la paraula “conté” seguida del nom de la substància o el producte segons figura en l’annex II.
  • Additius: Els additius s’han d’incorporar a la llista d’ingredients i es designaran mitjançant la denominació de la categoria, seguida de la denominació específica o, si procedeix, pel número E. Són utilitzats per allargar la vida del producte i accentuar-ne les propietats: color, olor, sabor. Poden ser: colorants (E-1…), conservants (E-2…), antioxidants (E-3…), estabilitzants i emulsionants (E-4…), edulcorants (E-4… i E-9…),.. Podeu consultar el web de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària . 
  • Condicions de conservació o d’utilització: s’indicaran aquestes condicions quan els aliments requereixin d’unes condicions especials de conservació i/o utilització.
  • Lot: és el conjunt d’unitats de venda d’un producte alimentari fabricat, produït o envasat en circumstàncies pràcticament idèntiques. Anirà precedit de la lletra “L”, excepte en els casos que es distingeixi clarament de la resta d’indicacions.
  • Data de consum preferent: data fins a la qual el producte manté  les seves propietats específiques sense alteració, sempre que la condicions de conservació de l’aliment sigui l’adequada. És una data orientativa que marca el fabricant.
  • Data de caducitat: els aliments que microbiològicament pereixen ràpidament i per tant poden suposar un perill per a la salut han de portar una data de caducitat que indica el moment a partir del qual l’aliment  no es considera segur.
  • Pes net: S’expressarà en litres, centilitres , mil·lilitres, kilograms o grams segons el cas: en unitats de volum en productes líquids i en unitats de pes en la resta de productes.
  • País d’origen o lloc de procedència: La seva indicació serà obligatòria quan la omissió pugui induir a error al consumidor, quan es tracti de carn amb els codis enumerats a l’annex XI del Reglament 1169/2011. Quan es mencioni el país d’origen o lloc de procedència i aquest no sigui el mateix que l’ingredient primari, s’indicarà el país d’origen o lloc de procedència d’aquest o que aquest és diferent al de l’aliment.
  • Dades del fabricant: nom o raó social i adreça de l’operador de l’empresa alimentària. En cas que no estigui establert a la Unió Europea, seran les dades de l’importador de l’aliment..

Anar a inici de pgina

 

2. Els productes envasats 
L'etiqueta dels productes alimentaris envasats ha d'indicar, com a mínim:

  • La denominació de l’aliment
  • La llista d’ingredients .
  • Tot ingredient o coadjuvant tecnològic que figuri a l’annex II del Reglament (substàncies o productes que causen al·lèrgies o intoleràncies)
  • Quantitat de determinats ingredients. 
  • Quantitat neta de l’aliment
  • La data de duració mínima o data de caducitat dels productes molt peribles.  
  • Condicions especials de conservació i/o les condicions d’utilització
  • Nom o raó social i adreça de l’operador de l’empresa alimentaria.
  • País d’origen o lloc de procedència.
  • Condicions d’utilització, en cas que sense aquesta informació, fos difícil fer un ús adequat de l’aliment.
  • Grau alcohòlic en begudes amb més d’un 1,2% en volum d’alcohol.
  • La informació nutricional (a partir del 13/12/2016)
  • Lot del producte

En alguns productes com la carn, peix,llet i derivats, s'ha d'indicar el número de registre sanitari de l’envasador.

Anar a inici de pgina 

 

2.1 Oli 
L’oli sempre s’ha de vendre etiquetat i envasat.  La seva venda a doll és una pràctica prohibida. En el seu etiquetatge:

  • Sempre s'hi ha d’indicar la denominació: oli verge extra, verge, d’oliva, oli de gira-sol, etc.
  • La informació referent a la categoria de l’oli, s’haurà d’indicar:
    • OLI D’OLIVA VERGE EXTRA: Oli d’oliva de categoria superior obtingut directament d’olives i únicament mitjançant procediments mecànics.
    • OLI D’OLIVA VERGE: Oli d’oliva obtingut directament d’olives i únicament mitjançant procediments mecànics.
    • OLI D’OLIVA: Oli que conté exclusivament olis d’oliva que s’hagin sotmès a un tractament de refinat i d’olis obtinguts directament d’olives.
  • No és obligatori indicar el grau d’acidesa, però si es fa, també s’han d’incloure les indicacions de l’índex de peròxids, el contingut de ceres i l’absorbència a l’ultraviolat.
  • Totes aquestes indicacions han d’aparèixer en un mateix camp visual.
  • A l’etiquetatge de l’oli d’oliva verge extra i oli d’oliva verge figurarà la indicació de l’origen.

A l’etiquetatge de l’oli d’oliva verge extra i oli d’oliva verge, haurà de constar a l’envàs o a una etiqueta unida a aquest, informació sobre les condicions particulars de conservació del producte “protegit de la llum i el calor”.

Anar a inici de pgina

 

3. Etiquetatges especials 

3.1 Productes ecològics 
Els productes ecològics són aquells que provenen d’una producció conforme a les normes establertes en la normativa en totes les etapes de la producció, preparació i distribució. La producció ecològica té com a objectiu la obtenció de varietat d’aliments i productes agrícoles obtinguts mitjançant processos que no facin malbé el medi ambient, la salut humana i la salut i benestar d’animals i plantes.
Per saber si realment comprem productes que provenen de l’agricultura o ramaderia ecològica ens hem de fixar en l’etiquetatge.

Pel que fa a la producció agrària ecològica, des de l’1 de juliol de 2010 obligatòriament hi haurà d’aparèixer l’etiqueta ecològica de la Unió Europea “EUROFULLA” i, a Catalunya, haurà d’anar acompanyada del segell del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).

Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), que és l’organisme de control i certificació dels productes agraris i alimentaris ecològics. realitza controls exhaustius als operadors. D’aquesta manera es garanteix que aquests productes no han estat contaminats amb pesticides ni transgènics.

Els productes hauran de portar el nom de l’últim operador que el va gestionar, ja sigui el productor, el transformador o el venedor, així com el nom i el codi de l’organisme d’inspecció i certificació. Es pretén així garantir que els consumidors rebin aliments d’alta qualitat que protegeixen el medi ambient, la biodiversitat i el benestar animal.

logo eurofulla

Logotip de producció agrària ecològica EUROFULLA (obligatori des de l’1 de juliol de 2010).
Aquest logotip ecològic “eurofulla” és obligatori per a tots el productes ecològics pre-envasats en la Unió Europea. També es por utilitzar (de forma voluntària) en aliments ecològics no pre-envasats produïts en la Unió Europea o per a qualsevol producte ecològic importat de tercers països.

El logotip, en els seus diversos formats, es poden descarregar en diferents formats gràfics a aquesta pàgina web.

Anar a inici de pgina

 

3.2 Etiquetatge nutricional 

L’etiquetatge sobre propietats nutritives és obligatori quan en l’etiqueta, presentació o publicitat figuri alguna menció a que el producte posseeix propietats nutritives, com ara "font de fibra", "sense sal", "valor energètic reduït", "enriquits amb calci”, etc. En la resta de casos l’etiquetatge sobre aquestes propietats serà facultatiu.
Aquest tipus d’etiquetatge fa referència a:
 1. Valor energètic
 2. Els nutrients següents:
  • Proteïnes: les fonts principals són la carn, el peix, els ous, la llet i derivats i els llegums.
  • Hidrats de carboni (els sucres i els midons).
  • Greixos (saturats, monoinsaturats, poliinsaturats, colesterol).
  • Fibra: les fonts principals són els llegums, les fruites, les verdures i els productes integrals.
  • Sodi.
  • Vitamines i minerals (vitamina A, àcid fòlic, calci, ferro).

La informació s'ha de presentar per 100 grams o per 100 mil·lilitres de producte, si bé també es pot presentar per porció, sempre i quan s’indiqui el número de porcions contingudes en l’envàs. La informació sobre vitamines i sals minerals s'ha d'expressar en el percentatge de les quantitats diàries recomanables (QDR) que proporcionen 100 grams o 100 mil·lilitres o porció de producte, que és la quantitat que una persona adulta ha de consumir al dia per mantenir un bon estat de salut.
 
Per a més informació, podeu descarregar-vos el fulletó: "La informació nutricional a l'etiqueta dels aliments" .

Amb el Reglament (UE), 1169/2011del Parlament Europeu i del Consell de 25.10.2011, la part corresponent a la informació nutricional serà aplicable a partir del 13 de desembre de 2016. A partir d’aquesta data s’introduiran algunes modificacions, com per exemple la seva obligatorietat (excepte en alguns productes: sal, aigua, infusions..), l’ordre dels nutrients i la substitució de la quantificació del sodi per la de la sal.

El Reglament (CE) núm. 1924/2006 Enllaç extern del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de desembre de 2006, relatiu a les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, que començà a aplicar-se a partir de l'1 de juliol a tota la Unió Europea. Aquest Reglament, que s’aplicarà a les declaracions nutricionals i de propietats saludables, té com a objectiu principal proporcionar un elevat nivell de protecció als consumidors.
 
La utilització de declaracions nutricionals i de propietats saludables no haurà de :

• ésser falsa, ambigua o enganyosa (per exemple, que atribueixi propietats medicinals al producte sense raó o sense que s'hagin demostrat científicament).
• que doni lloc a dubtes sobre la seguretat o l'adequació nutricional d'altres aliments (publicitat comparativa).
• que encoratgi o aprovi el consum excessiu d'un aliment.
• que inciti al consum d'un producte afirmant, suggerint o donant a entendre que una alimentació equilibrada no proporciona tots els nutrients necessaris.
• que es refereixi a canvis en les funcions corporals que poguessin crear alarma en la persona  consumidora. 

Per a més informació:

Anar a inici de pgina 

 

3.3 Plats preparats 
A causa del nostre ritme de vida cada vegada consumim més productes preparats que només hem d’escalfar per consumir-los.

 

Si són plats preparats envasats, a més de les dades generals de tot producte envasat, l'etiqueta ha d’indicar:
  • Si es tracta d’un plat cuinat o precuinat, ja que la preparació abans de menjar-lo varia.
  • Les instruccions d’ús, que són obligatòries quan la utilització correcta del producte ho requereix (ex. productes deshidratats).
Si no estan envasats, hem de saber que hi ha unes normes a seguir:
  • Mai no hem de comprar plats preparats que estiguin a temperatura ambient.
  • Els plats preparats congelats han d’estar a ≤-18º C.
  • Els plats refrigerats amb un període de duració inferior a 24 hores ≤ 8º C.
  • Els plats refrigerats amb un període de duració superior a 24 hores ≤ 4º C.
  • Plats preparats calents ≥ 65º C.
  • Compri aquests productes en l’últim moment.
A destacar que amb l’aplicació del Reglament 1169/2011, s’haurà d’indicar de forma destacada la presència de substàncies o productes al·lèrgens.

 

Anar a inici de pgina 

 

3.4 Productes congelats 

Aquests productes, a més de totes les indicacions generals dels productes envasats, han d’indicar:
- La denominació de venda haurà de completar-se amb la menció ultracongelat o congelat ràpidament.
- La data de duració mínima haurà d’anar acompanyada de la indicació del període durant el qual el destinatari podrà emmagatzemar els productes ultracongelats i la indicació de la temperatura de conservació i/o de l’equip de conservació exigit.
- Una menció que identifiqui el lot.
- La indicació de no congelar de nou desprès de descongelar o una altra similar.
L’etiquetatge dels productes alimentaris congelats que es presenten sense envasar ha d’indicar, a més de les indicacions obligatòries:
  • El preu per quilogram de pes net.
  • El preu per quilogram de pes net escorregut.
  • El percentatge de setinat. Els productes que tinguin un percentatge de setinat inferior al 5% no cal que ho indiquin.

La informació anterior ha de figurar retolada en etiquetes, cartells o taulers col·locats en un lloc de venda, a sobre o a prop del producte.

Anar a inici de pgina 

 

3.5 Begudes alcohòliques 

  • El grau alcohòlic es refereix a la quantitat d’alcohol expressada en volum, p. ex. 10%vol. Si el grau alcohòlic és superior a 10º, no és obligatori indicar la data de duració mínima.
  • Els establiments on s’expedeixen begudes alcohòliques han de tenir fixat, en lloc perfectament visible, un rètol amb el missatge: “No es permet la venda ni el subministrament de begudes alcohòliques de cap mena a menors de 18 anys”. Aquest rètol ha de tenir un format mínim de 30 cm d’ample, 21 cm d’alt i 2 mm de gruix i les lletres han de ser de caixa alta, 63 punts.
  • Les màquines automàtiques que expedeixen begudes alcohòliques han de tenir fixat en la superfície frontal i en lloc perfectament visible un rètol adhesiu amb el següent missatge: “Es prohibeix fer ús de la màquina per a l’adquisició de begudes alcohòliques a menors de 18 anys”. Aquest rètol ha de tenir un format mínim de 20 cm d’ample, 10 cm d’alt i les lletres han de ser de caixa alta, 36 punts.
  • Aquests rètols han de ser redactats almenys en català.
  • En begudes amb una graduació inferior a 1,2% no és obligatori indicar la graduació alcohòlica.

Anar a inici de pgina 

 

3.6 Aliments infantils 
La norma diferencia entre preparats per a lactants i preparats de continuació. Els preparats per a lactants es defineixen com aliments destinats als lactants durant els primers mesos de vida que satisfan per si mateixos les necessitats nutritives dels lactants fins a la introducció d’una alimentació complementària apropiada. S’entén com a lactant un nen menor de 12 mesos.
Els preparats de continuació es defineixen com a aliments destinats als lactants als que s’ha introduït una alimentació complementaria apropiada i que constitueixen el principal element líquid de la dieta progressivament diversificada d’aquests lactants.
El seu etiquetatge, presentació i publicitat estarà dissenyada de manera que no dissuadeixin de la lactància materna. L’etiquetatge, la presentació i la publicitat del preparats per lactants i l’etiquetatge dels preparats de continuació, no inclouran imatges de lactants ni altres imatges o textos que puguin idealitzar la seva utilització.

Anar a inici de pgina 

 

3.7 Aliments funcionals 

  • Aquests aliments es caracteritzen perquè se’ls ha afegit alguna substància que en principi no tenien: fibra, vitamines, etc.
  • Per poder posar-los en el mercat, abans s’han d’haver realitzat estudis científics que en demostrin els beneficis.
  • Aquests aliments tenen l’obligació de portar l’etiquetatge nutricional.
  • A més, no poden indicar que tenen propietats de prevenció, tractament o curació de malalties.

Anar a inici de pgina 

 

3.8 Productes dietètics 

La denominació de venda d’aquests productes haurà d’anar acompanyada de la menció de les seves característiques nutricionals especials; i de la corresponent informació nutricional.

Tenint en compte les especials característiques d’aquests productes i la seva destinació, la seva comercialització i publicitat no es podrà fonamentar en procediments que no tinguin relació amb la seva composició i utilitat dietètica. No es podrà donar lloc a dubtes respecte a la seva naturalesa, composició, utilitat dietètica, qualitat, origen i quantitat.

Anar a inici de pgina 

 

3.9 Productes làctics 
S’entén per llet el producte procedent de la munyida de les vaques. Es consideren llets de consum les següents: llet crua, llet sencera, llet semidesnatada i desnatada. El seu etiquetatge ha de complir el Reglament d’Informació Alimentària al Consumidor 1169/2011.

Anar a inici de pgina 

 

3.10 Productes per a celíacs 
La Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l'Associació Catalana de Celíacs
promou un Nou pacte de col·laboració que té per objectiu millorar la informació de l'etiquetatge dels productes alimentaris.

Com a conseqüència d'aquest Nou pacte la Generalitat ha registrat un nou model d'etiqueta que permet identificar d'una manera gràfica si l'aliment és apte o no per a celíacs. En el cas que el producte sigui "No apte per a celíacs" s'ha d'utilitzar el distintiu següent referit a aquest aspecte, és a dir, el símbol de l'espiga no barrada.

no apte celiacs

En el cas que el producte sigui "Apte per a celíacs" s'ha d'utilitzar un dels dos distintius següents, en funció de l'espai i d'altres circumstàncies, és a dir, el símbol de l'espiga barrada o el símbol de l'espiga barrada més la informació: "Apte per a celíacs".

et_celiacs(2)

L'ús dels distintius pot anar acompanyat d'un cartell d'informació general amb el mateix contingut i símbols que els del Pacte.

Les empreses signatàries del Pacte posaran a disposició dels establiments comercials minoristes que venguin els seus productes a fi de millorar la informació envers les persones consumidores a l'establiment comercial, aquest cartell d'informació general.

Aquest productes hauran d’indicar la frase “molt baix en gluten” si contenen un nivell de gluten igual o inferior a 100mg/Kg. O poden indicar “sense gluten” si el seu contingut d’aquest no sobrepassa els 20mg/Kg.

Diverses empreses de distribució d'aliments han signat el conveni d'adhesió a aquest Nou pacte amb el qual es comprometen a incloure aquesta informació als seus productes.

Podem obtenir més informació en aquest mateix web: Pacte per a les persones celíaques

 Anar a inici de pgina

 

3.11  Aigües envasades

3.11.1 Aigües preparades envasades
A l’etiquetatge dels envasos d’aigua de beguda envasada  serà d’aplicació el que  disposa la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat de productes alimentaris, amb les següents  particularitats.
  • Aigua potable preparada, procedent d'aigua de font o captació: La denominació de venda serà “aigua potable preparada”, que haurà de figurar de manera destacada en color i intensitat.  Si s’ha afegit  o eliminat anhídrid carbònic, s’afegirà la menció: gasificada, amb gas, carbònica, desgasificada o sense gas, segons procedeixi.
  • Aigua d’abastament  públic preparada: La denominació de venta serà: aigua d’abastament públic preparada, que haurà de figurar en forma destacada en color i intensitat . Si s’ha afegit  anhídrid carbònic, s’inclourà la menció gasificada, amb gas o carbònica

3.11.2 Aigües minerals naturals i aigues de Font envasades
A l’etiquetatge dels envasos d’aigües minerals naturals i aigües de font envasades de beguda envasada  serà d’aplicació el que  disposa la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat de productes alimentaris, amb les següents  particularitats.

La denominació de venda serà:
a) Aigües minerals naturals:
  • Aigua mineral natural naturalment gasosa
  • Aigua mineral natural  reforçada amb gas de la mateixa font
  • Aigua mineral natural amb gas carbònic afegit
  • Aigua mineral natural totalment desgasificada
  • Aigua mineral natural parcialment desgasificada
  • Aigua de font. Si correspon s'afegeix gasificada o desgasificada
b) Nom de la font, lloc d’explotació. Si és nacional s’ha d’afegir el municipi i província on es troba la font.
c)En les aigües minerals naturals s’afegirà la composició analítica  quantitativa. Si no han estat sotmeses a cap tractament es farà constar.

Anar a inici de pgina

 

 

3.12  Begudes refrescants

L'etiquetatge de les begudes refrescants ha de complir allò que disposa la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat de productes alimentaris, amb determinades particularitats. El Reial Decret 906/2003, d’11 de juliol, relatiu a l’etiquetatge dels productes alimentaris que contenen quinina o cafeïna i estableix com a informació obligatòria de l’etiquetatge: 

  • La cafeïna o quinina utilitzades com a aromes hauran d’aparèixer en la llista d’ingredients amb la seva denominació específica després del vocable “aroma”. 
  • Les begudes amb un contingut en cafeïna superior a 150 mg/l hauran d’incorporar la següent advertència “contingut elevat de cafeïna”.

A partir del 13.12.2014, amb l’entrada en vigor del RUE 1169/2011, de 25 d’octubre de 2011, que en el seu annex III referent a mencions addicionals en l’etiquetatge defineix, respecte a les begudes amb un contingut de cafeïna superior a 150 mg/l, excepte les elaborades a base de cafè o té, les següents indicacions: “Contingut elevat de cafeïna: no recomanable per a nens ni per a dones embarassades o en període de lactància”.

El Reial Decret 650/2011, de 9 de maig de la Reglamentació Tècnic Sanitària de begudes refrescants precisa que les denominacions d’aquestes són les següents:

  • Aigua de seltz ; Aigua de soda; Aigua aromatitzada; Gasoses; i altres begudes refrescants: de sucs de fruites, d’extractes, mixtes, per a diluir  i aromatitzades. 
  • A les begudes refrescants de sucs de fruites caldrà indicar el percentatge de suc que contenen. 

Anar a inici de pgina

 

4. Consells pràctics a l’hora de comprar productes alimentaris 

  • Els aliments no envasats han d'estar fora de l'abast del públic o protegits per vitrines, sobretot aquells que no es puguin rentar o coure abans de consumir-los.
  • Els aliments congelats i els refrigerats cal obtenir-los directament de les instal·lacions frigorífiques, o bé de les d'emmagatzematge o les d'exposició.
  • Els aliments que es consumeixen sense coure (formatge, pernil i xarcuteria en general) no s'han de tocar amb les mans.
  • Els embolcalls, així com les caixes i les bosses que estiguin en contacte amb els aliments, han d'ésser de materials nous i nets.
  • Les llaunes de conserva no han d'estar rovellades ni inflades.
  • Els bolets han de ser tendres, sencers i classificats per espècies.
  • La carn en canal (sencera, tallada per la meitat o a quarts), les peces senceres d'aviram i els conills cal que portin la marca sanitària que n’acredita la procedència i el reconeixement sanitari.
  • La carn ha d'ésser picada davant nostre, o bé envasada amb la indicació de les dates d'elaboració i caducitat.
  • Els musclos, les cloïsses, les ostres, etc., han d'arribar envasats al punt de venda i correctament identificats perquè en puguem conèixer l’origen. Cal rebutjar-ne els que estiguin oberts, ja que només són vius quan les valves estan closes.
  • Els derivats làctics (mantega, nata, iogurts, batuts, cremes i formatge ratllat) s'han d'adquirir envasats, etiquetats i refrigerats.
  • L'oli cal adquirir-lo envasat, etiquetat i precintat. No el compreu a doll.
  • Compreu els ous ben nets i sense cap esquerda.
  • Les etiquetes dels aliments envasats, fins i tot els denominats artesans o típics, han de contenir la informació següent:
    • Denominació de l’aliment.
    • Llista d’ingredients
    • Ingredient o coadjuvant tecnològic que puguin causar al·lèrgies o intoleràncies
    • Quantitat de determinats ingredients
    • Quantitat neta de l’aliment
    • Data de duració mínima o caducitat
    • Condicions especials de conservació i/o utilització
    • Nom o raó social i adreça del responsable
    • País d’origen o lloc de procedència
    • Forma d’ús
    • Grau alcohòlic si la beguda té més d’un 1,2%
    • Informació nutricional (a partir del 13-12-2016)
    • Lot

Anar a inici de pgina

 

5. Recomanacions per a la conservació i manipulació dels aliments 
Hi ha un seguit de recomanacions que hem de tenir en compte a l’establiment on realitzem la compra i a casa:

  • Als establiments, els productes refrigerats han d'estar entre 7º C i 8º C, i els productes més sensibles, com la carn picada o els pastissos de nata o crema, entre 2º C i 4º C.
  • És aconsellable que agafem els congelats al final de la compra.
  • No hem de consumir cap aliment després de la data de caducitat; també hem de respectar les dates de consum preferent.
  • Hem de conservar la carn, el peix i els plats preparats a la part més freda del frigorífic i hem d’anar amb compte que no vessin cap líquid a sobre dels altres aliments.
  • Hem de consumir la carn en tres o quatre dies, però si és picada és millor que la gastem en un o dos dies.
  • No hem de congelar els aliments congelats dues vegades.
  • Hem de rentar amb cura la fruita i la verdura, abans de menjar-nos-la o cuinar-la.
  • Els frigorífics i els congeladors han de permetre que l’aire fred hi circuli, per tant no han d'estar gaire plens.
  • Hem de conservar les salses el mínim temps possible i sempre refrigerades.
  • Hem de netejar bé els estris de cuina que hagin estat en contacte amb aliments crus abans de fer-los servir amb altres aliments.
  • Els aliments que es guarden als armaris han d'estar separats dels productes de neteja.

Anar a inici de pgina

 

6. Distintius d’origen i qualitat alimentària 

Logotip comunitari de  les DOP

Denominació d'Origen Protegida (DOP)
La Denominació d'Origen Protegida (DOP) d'un producte agroalimentari és la denominació geogràfica d'una regió o d'una localitat que serveix per designar un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament (o essencialment) al medi geogràfic on es produeix, compresos els factors naturals i els factors humans. La producció, l'elaboració i la transformació del producte s'han de realitzar a la zona geogràfica delimitada.

Denominacions d'origen de vins:
La Denominació d'Origen garanteix l'origen geogràfic i també la qualitat del vi, que el vi s’ha elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb pràctiques vitícoles, enològiques i d'envelliment prèviament establertes.
Per als vins catalans, ja siguin negres, blancs i rosats, existeixen onze denominacions d’origen (D.O) :
D.O. Alella, D.O. Catalunya, D.O. Conca de Barberà, D.O. Costers de Segre, D.O. Empordà, D.O. Montsant,
D.O. Penedès, D.O. Pla de Bages, D.O. Priorat, D.O. Tarragona i D.O.Terra Alta.

Pels olis catalans, existeixen cinc denominacions d’origen protegides : Siurana, Les Garrigues, Oli de Terra Alta, Oli del Baix Ebre-Montsià i Oli de l’Empordà.

Logotip comunitari de les IGP

Indicació Geogràfica Protegida (IGP)
La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) d'un producte agroalimentari és la denominació geogràfica d'una regió o un lloc determinats que serveix per designar un producte agrícola i alimentari originari d'aquest lloc concret, que té una qualitat determinada, la reputació i producció i/o transformació i/o elaboració del qual es realitzen en aquesta zona geogràfica delimitada.

A Catalunya les indicacions geogràfiques protegides són les següents: Arròs del Delta de l’Ebre, Calçots de Valls, Poma de Girona, Clementines de Terres de l’Ebre,Patata de Prades, Pa de pagès català, Pollastre de la raça Prat, Llonganissa de Vic, Vedella dels Pirineus Catalans i Torró d’Agramunt.

Logotip Marca Q

Marques de qualitat
La Marca Q és una marca creada i registrada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s'atorga als productes agroalimentaris de qualitat que presenten unes característiques diferencials respecte d'altres productes semblants. Tant les característiques com els controls a realitzar sobre aquests aliments estan reglats per la normativa.

Logotip de les ETG

Especialitat tradicional garantida (ETG)
L’Especialitat Tradicional Garantida (ETG) és una certificació de característiques específiques que reconeix, mitjançant un registre, un producte agroalimentari que presenta alguna de les característiques següents: s'ha obtingut a partir de matèries primeres tradicionals, o té una composició tradicional, o s'ha obtingut mitjançant un mètode de producció o transformació de tipus tradicional.

 

Denominacions d'origen de vins
La Denominació d'Origen garanteix l'origen geogràfic i també la qualitat del vi, que el vi s’ha elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb pràctiques vitícoles, enològiques i d'envelliment prèviament establertes.  

 

Denominacions geogràfiques
La Denominació Geogràfica (DG) és un reconeixement comunitari per a les begudes espirituoses que s'elaboren en la zona geogràfica que els dóna el nom i de la qual obtenen el caràcter i les qualitats definitives.

A Catalunya, per exemple, tenim la denominació geogràfica de la ratafia catalana:

D.O. Ratafia Catalana

Anar a inici de pgina

 

 

© 2011 Agència Catalana del Consum